Els turons de Buda (Buda Hills), el Collserola de Budapest

En el marc del projecte Periurban Parks, que té com un dels objectius principals establir intercanvis tècnics entre els 14 socis gestors d’espais protegits periurbans de ciutats europees, ha tocat el torn de conèixer la gestió i protecció del paisatge muntanyós al costat de la capital d’Hongria, Budapest. Així doncs, a començaments del mes de maig el director gerent del Consorci del Parc de Collserola i altres membres de Fedenatur van fer una visita tècnica al Parc dels Turons de Buda on es va poder constatar que, tot i les diferències biogeogràfiques en relació amb la Mediterrània (Hongria pertany a la regió biogeogràfica panònica), els reptes i problemes a fer front són molt similars: barriades inserides dins l’espai protegit, alta freqüentació, etc. L’entorn paisatgístic de la ciutat de Budapest al cantó de Buda (marge dret del riu Danubi) té moltes similituds amb Collserola amb relació a Barcelona, ja que és un espai muntanyós que s’enganxa a la ciutat. Aquest espai natural, del qual cal destacar la presència d’importants coves, és un atractiu més d’aquesta bonica capital europea que té una població molt similar a la de Barcelona.  

La zona protegida no es diu parc sinó “Àrea de paisatge protegit” i té una superfície de 10.528 ha. Els objectius principals són preservar els valors únics botànics, zoològics i geològics d’aquestes muntanyes boscoses per mantenir el complex paisatge de boscos i àrees obertes intactes mitjançant la prevenció de les construccions de la zona. L’objectiu, doncs, és mantenir aquest cinturó verd que funciona com el pulmó de la capital prop de Budapest.

Atès que aquesta àrea forma part del Parc Nacional Danubi – Ipoly (60.134 ha, creat l’any 1997), la gestió forma part de la Direcció del Park Nacional (Danube – Ipoly National Park Directorate), que té així al seu càrrec la zona central d’Hongria, la més poblada i industrialitzada. Hi ha en total 8 àrees de paisatge protegit i 32 àrees naturals protegides.

A Hongria (93.000 km² i 10 M d’habitants), a banda d’aquesta organització, hi ha altres organitzacions regionals de l’Estat que tutelen la protecció dels espais naturals fins a cobrir un total de 880.000 hectàrees.

La visita als Turons de Buda va precedir la 9a trobada del projecte Periurban Parks que es va fer a Kosice, la segona ciutat d'Eslovàquia (300.000 habitants). En aquesta visita també vàrem poder comprovar la protecció dels paisatges i ecosistemes del territori muntanyós al voltant d’aquesta ciutat, que tot i tenir unes dimensions més modestes que Barcelona i Budapest, i per tant uns impactes molt menors, té uns objectius molt ambiciosos i una gran qualitat en la protecció.

Millores a l'àrea de lleure de Can Coll

Estrena d'una coberta al restaurant

L'àrea de lleure de Can Coll, a Cerdanyola del Vallès, ha fet millores en les seves instal·lacions. Des de fa uns dies, la terrassa del restaurant, al costat de les barbacoes, disposa d'una magnífica coberta que a banda de fer ombra servirà per aixoplugar els visitants i usuaris de l'àrea.

Es tracta d'una actuació llargament esperada atès el gran nombre d'usuaris que rep aquest indret, no només els caps de setmana sinó també durant la resta de la setmana degut al gran nombre de grups escolars que hi passen, i que en cas de pluja no tenien on protegir-se. A més a més, és un punt de suport per a la visita a la masia de Can Coll que està oberta al públic els diumenges i festius i que conté una exposició sobre l'home i el medi i un petit museu sobre la vida rural.

Aquesta àrea de picnic que es va inaugurar el 1991, disposa d'un bar-restaurant amb capacitat per a un centenar de persones, dividit en 2 àmbits: l'espai interior del restaurant i l'espai corresponent a la terrassa, a l'entrada del restaurant on s'ha instal lat la coberta.

A banda, te una àrea de picnic amb taules i bancs, barbacoes, piques d'aigua, serveis sanitaris adaptats i un quiosc-bar que subministra la llenya i el carbó per a les barbacoes.

A l'espai més exterior hi ha una gran esplanada de jocs i diversos itineraris senyalitzats a peu i en bicicleta. També compta amb un aparcament amb capacitat fins a 220 vehicles i fermador de bicicletes. És un indret tradicionalment utilitzat per al lleure, envoltat de boscos d'alzines de gran qualitat natural.

Concurs d’idees Portes de Collserola: Coneix les propostes presentades

 Des del 17 de maig fins el proper 7 de juny, s’obre el període d’exposició pública del Concurs d’idees de Collserola que recull el centenar de propostes presentades per equips multidisciplinaris amb l’objectiu posar en valor el parc i renaturalitzar la ciutat. 

Amb l’objectiu de posar en valor Collserola, enfortir la presència del parc natural, fer baixar la natura a la ciutat i apropar-la als ciutadans, l’Ajuntament, d’acord amb el Consorci del Parc de Collserola i la Generalitat, va convocar el passat octubre el Concurs d’idees de Portes de Collserola.

A la primera fase del concurs s’hi van presentar 285 licitadors i al gener es van seleccionar 112 equips multidisciplinaris, que són els que ara presenten aquestes propostes de manera anònima, després d'un procés d'implicació dels veïns i les entitats dels territoris afectats i de la ciutat, que van fer arribar les seves aportacions als equips.

Porta a Sant Genís dels Agudells

El 17 de maig es va obrir al públic l'exposició pública del centenar de propostes que han elaborat els equips finalistes del Concurs, que busca ordenar i connectar la ciutat i el parc natural a través de setze eixos vertebradors o corredors verds que relliguin la natura i la trama urbana.

La consulta de les propostes es pot fer  tant a l’exposició central, a la seu de BIMSA (C. Bolivia, 105) com en els equipaments públics habilitats en els cinc districtes implicats. Les adreces, els horaris d’exposició i la resta d’informació sobre el procés, la podeu consultar al web del Concurs: http://www.bcn.cat/habitaturba/portescollserola

També en aquests espais podreu participar mitjançant un qüestionari en la valoració de les propostes. Els resultats d'aquestes valoracions es faran arribar al jurat del concurs perquè les tingui en compte a l'hora de prendre la decisió final sobre els projectes de les setze portes, a finals del mes de juny, juntament amb la Comissió Tècnica. Els espais de consulta i participació compten amb personal de suport per informar sobre com els ciutadans poden fer les seves aportacions en aquesta fase.

Porta de Sant Genís dels Agudells

Formigues al Parc de Collserola

Un recent estudi realitzat per investigadors de la UAB (Xavier Espadaler i Federico Garcia) ha revelat l'existència de 54 espècies de formiga al Parc de Collserola

La troballa més important ha estat P. grassei, considerada com “una joia biològica” en un estat entremig de parasitisme social en què encara conserva algunes obreres. Les poblacions conegudes al sud de França aparentment han desaparegut, i hi ha constància de dues poblacions recentment detectades a Montjuic i a Sant Llorenç del Munt, a més de la de Collserola. No hi ha proves per suggerir el seu perill d’extinció, però és altament probable que aquest sigui el diagnòstic final.

Les espècies censades no citades fins al moment i, per tant, el coneixement de les quals és nou són: Camponotus fallax, Lasius lasioides, Lasius brunneus, Lasius neglectus, Plagiolepis xene, Plagiolepis grassei, Leptanilla revelieri cfr., Myrmica specioides, Pyramica cf baudueri, Stenamma striatulum, Temnothorax angustulus, Tetramorium meridionale. Les noves incorporacions de tàxons són degudes al mostreig de nous ambients que no s'havien considerat fins al moment -ambients oberts de matolls o prats i a les branques dels arbres-, ja que en treballs anteriors només s'havien censat ambients boscosos.

Si es compara el nombre d'espècies trobades a Collserola (54 en total) amb altres àrees, s’observa que al Parc del Montseny i al Congost de Mont-Rebei, dos espais naturals gairebé quatre vegades més grans que el de Collserola, s’hi coneixen menys espècies de formigues (51 i 48 respectivament). Per altra banda, a Montesquiu, que té una superfície molt menor a la de Collserola, hi ha 51 espècies. Tot i així, cal dir que una variable important en aquestes comparacions és el rang d’altituds que hi ha en aquests indrets, que configura directament el nombre d’hàbitats diferents que s’hi troben. Un major nombre d’hàbitats genera una diversificació més grans dels insectes que hi habiten. Probablement, però, les diferències en nombre es deuen a un esforç de mostreig desigual.

Nou tram de la Ronda Verda a la Rabassada

Aquests dies s’estan realitzant les obres d’adequació del voral de la Rabassada entre la Font del Bacallà i el revolt de la paella.

A finals del present mes de maig hauran acabat les obres d’adequació del tram de la Ronda Verda entre la Font del Bacallà i el revolt de la paella que en un futur proper enllaçarà a peu i en bicicleta els barris de Montbau i Vall d’Hebron amb el passeig de les Aigües i el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’actuació consisteix en la configuració de la plataforma i el pavimentat amb sauló i tot U del voral dret de la carretera de la Rabassada que es va alliberar amb l’actuació realitzada el gener de 2010 pel Servei d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, que va reduir l’amplada de la carretera amb l’objecte de disminuir la velocitat del tràfic rodat.

L’obra, sota la tutela dels Serveis Tècnics del Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona, la porta a terme el Consell Comarcal del Barcelonès el qual assumeix aquesta inversió coma entitat impulsora d’aquest projecte metropolità de circuit de bicicleta de més de 60 Km que lliga la línia de mar, els rius Llobregat i Besòs, i Collserola.

El projecte acompleix amb les prescripcions del Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PepCo) el qual defineix les vies d’accés al parc com a element d’extraordinària importància pel que fa a l’accessibilitat dels ciutadans a les diferents àrees del parc i en definitiva a l’ús que se’n farà. En aquest sentit facilitar l’accés al Parc, a peu i/o en bicicleta, per la Rabassada dóna al vianant l’oportunitat de percebre nous enclavaments paisatgístics i al mateix temps fa una funció distribuïdora en obrir noves possibilitats de lleure en altres llocs del parc, fins ara més difícils d’accedir.

Notícies del Parc Natural de la Serra de Collserola: Les masies del Parc a la 4ª Fira agrícola de Colls...

Notícies del Parc Natural de la Serra de Collserola: Les masies del Parc a la 4ª Fira agrícola de Colls...:   Al Parc de Collserola hi ha censades 152 masies de les quals 65 tenen activitat agrícola, 60 són residencials o equipaments i les 30 rest...

Les masies del Parc a la 4ª Fira agrícola de Collserola

 Al Parc de Collserola hi ha censades 152 masies de les quals 65 tenen activitat agrícola, 60 són residencials o equipaments i les 30 restants estan en desús o abandonades.

Dins del programa d’activitats de la 4ª Fira agrícola de Collserola que es va celebrar el proppassat diumenge 29 d’abril, a Vallvidrera, es trobava la taula rodona “El passat, present i futur de les masies de Collserola” que va comptar amb la participació d’un representant del Consorci del Parc Natural de Collserola, Ton Ardevol, projectista i responsable de la restauració de la masia de Can Coll.

El debat es va centrar en la convivència de les diferents activitats que duen a terme les masies de Collserola amb el particular entorn del Parc. Aspectes com la conservació de la biodiversitat, l’activitat agrícola, la utilització d’aquestes com a equipaments per part de l’administració pública..., van focalitzar les intervencions.

L’aportació del representant del Consorci va girar al voltant de la recuperació i restauració de la masia de Can Coll, ubicada al terme de Cerdanyola del Vallès i actual centre d’educació ambiental del Parc de Collserola. La masia que data del segle XV i té 236 ha (és la finca més gran dins del perímetre del Parc) és de titularitat pública des de 1987. El 1988 va iniciar la seva activitat com a centre d’educació ambiental amb un programa educatiu adreçat a escoles i altres centres d’ensenyament. El precari estat de conservació que presentava va conduir a la seva restauració i l’any 1992 va obrir les seves portes amb una nova oferta que incloïa l’exposició permanent sobre el món rural “L’home i el medi”. Les obres de restauració van recrear en les diferents plantes de la masia èpoques passades, tant en el mobiliari com en la funció de les estances. Així a la planta baixa es recreà el món rural del segle XVII, incloent una bona mostra d’explotació vitivinícola, a la planta primera va prevaldre el caràcter de vil·la senyorial del segle XIX. Les golfes es van dedicar a sala d’actes i estances per a les activitats escolars. En l’actualitat es conreen prop de 4 ha a banda dels horts, i la resta de la finca és forestal. Més de 30.000 persones, entre alumnes i visitants de diumenge, visiten Can Coll cada any. 

La resta de components de la taula, representants de masies amb diferents activitats van exposar les diverses  funcions que els masos realitzen al parc. Des de projectes col·lectius rural-urba com Can Masdeu, projectes d’autogestió, cooperatives agràries, explotacions agrícoles, etc.

Can Coll, a Cerdanyola del Vallès