Es presenta públicament l’obertura d’un nou tram del Passeig de les Aigües

El president del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Sr. Xavier Trias, ha presentat als mitjans de comunicació les obres d’obertura i configuració d’un nou tram del Passeig de les Aigües. Han acompanyat  a la visita el Vicepresident executiu del Consorci, els representants del Consell Comarcal del Barcelonès així com altres representants municipals.

Es tracta de dos nous quilòmetres situats entre el Portell de Valldaura i Can Ferrer. Aquest tram, a l’igual que tot el Passeig de les Aigües,  forma part de la Ronda Verda, un itinerari per a bicicletes de 73km, que uneix Collserola amb la línia de mar i els rius Llobregat i Besòs.

L’actuació l’ha portat a terme el Consell Comarcal del Barcelonès, amb la col·laboració dels Serveis Tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, i ha representat una inversió total de 80.000€. El consistori barceloní destinarà 620.000€ per completar les obres d’arranjament d’aquest nou tram d’acord amb el projecte redactat pel Consorci  i l’Ajuntament de Barcelona.  Està previst que comencin el mes de setembre i tinguin una durada de quatre mesos.

Aquesta actuació  forma part d’un projecte més ampli,  iniciat l’any 2002, i que té per objectiu configurar un passeig continu per a vianants i ciclistes amb una longitud de més de 23km . Un cop finalitzades les obres, només quedarà pendent el tram entre Vallparc i el revolt de la Paella que haurà d’estendre’s per la mateixa carretera de la Rabassada.

Segons paraules d’en Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, el consistori voldria finalitzar el mandat tenint acabat el Passeig de les Aigües. També va remarcar la gran entesa que existeix entre les diferents administracions que participen en el Parc, fet que afavoreix la ciutat de Barcelona, l’Àrea metropolitana i la comarca.

DEPANA col·labora amb el Consorci

DEPANA, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, fa diverses actuacions a la zona del Torrent de Can Coll (Cerdanyola del Vallès) 

El passat 16 de juny, un grup de persones del Grup d’Acció Forestal d’aquesta associació van estar fent una actuació a la zona del Torrent de Can Coll. L’activitat va consistir en arrencar exemplars de raïm de moro (Phytolaca americana) que és una planta exòtica considerada com a invasora, fer manteniment dels escorcells i l’entutorat dels arbres plantats en aquest lloc, i recollir escombraries. 

Raïm de moro

 En concret, es van eliminar unes 60 plantes, de poca envergadura, però de mida gran, i es van recollir dues bosses grans de brossa.

Sempre que es fan aquestes actuacions s’aprofita per fer divulgació sobre temes diversos. En aquest cas es va fer una petita xerrada sobre la problemàtica que suposa la invasió de plantes al·lòctones i sobre la vegetació de ribera.

Aquesta associació ve periòdicament al Parc, en el marc d’un conveni de col·laboració que té signat amb el Consorci. 

Recuperació ambiental del tram baix de la riera de Sant Just Desvern

L’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Just Desvern i del Consorci del Parc de Collserola, està concloent un projecte de restauració paisatgística i ambiental de l’espai que va quedar afectat a la part baixa de la Vall de Sant Just, a causa de les obres per a la connexió de les xarxes d’abastament d’aigua potable del Ter i el Llobregat. Aquesta connexió lliga el dipòsit de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, i el dipòsit de Trinitat Vella a Barcelona per mitjà d’una canonada. A l’arribar a Collserola, és en aquesta part baixa de la vall on es va obrir l’embocadura del túnel (6 m. de diàmetre)i es va instal·lar la tuneladora per perforar Collserola en un trajecte de 15 quilòmetres.

L’espai on s’està actuant se situa entre el pont de Can Mèlic i la zona industrial de Sant Just (ITV).

Les actuacions han consistit en el cobertura de la galeria d’accés al túnel amb un forjat que queda cobert de terra i vegetació de manera que s’integra paisatgísticament al conjunt de la vall, la reconfiguració topogràfica de la zona, la restauració i configuració de la llera de la riera amb uns murs d’escullera que canalitza l’aigua. Fruit de les obres del túnel s’ha generat un flux permanent de drenatge provinent de les aigües freàtiques que genera un cabal considerable. També s’ha procedit a la revegetació de l’entorn amb arbres i arbusts.

Tot i que aquesta àrea està qualificada de sòl verd urbà, amb aquesta actuació esdevé un àmbit forestal obert que té un rol molt important en actuar com a tampó entre la zona urbana i el Parc.

Els turons de Buda (Buda Hills), el Collserola de Budapest

En el marc del projecte Periurban Parks, que té com un dels objectius principals establir intercanvis tècnics entre els 14 socis gestors d’espais protegits periurbans de ciutats europees, ha tocat el torn de conèixer la gestió i protecció del paisatge muntanyós al costat de la capital d’Hongria, Budapest. Així doncs, a començaments del mes de maig el director gerent del Consorci del Parc de Collserola i altres membres de Fedenatur van fer una visita tècnica al Parc dels Turons de Buda on es va poder constatar que, tot i les diferències biogeogràfiques en relació amb la Mediterrània (Hongria pertany a la regió biogeogràfica panònica), els reptes i problemes a fer front són molt similars: barriades inserides dins l’espai protegit, alta freqüentació, etc. L’entorn paisatgístic de la ciutat de Budapest al cantó de Buda (marge dret del riu Danubi) té moltes similituds amb Collserola amb relació a Barcelona, ja que és un espai muntanyós que s’enganxa a la ciutat. Aquest espai natural, del qual cal destacar la presència d’importants coves, és un atractiu més d’aquesta bonica capital europea que té una població molt similar a la de Barcelona.  

La zona protegida no es diu parc sinó “Àrea de paisatge protegit” i té una superfície de 10.528 ha. Els objectius principals són preservar els valors únics botànics, zoològics i geològics d’aquestes muntanyes boscoses per mantenir el complex paisatge de boscos i àrees obertes intactes mitjançant la prevenció de les construccions de la zona. L’objectiu, doncs, és mantenir aquest cinturó verd que funciona com el pulmó de la capital prop de Budapest.

Atès que aquesta àrea forma part del Parc Nacional Danubi – Ipoly (60.134 ha, creat l’any 1997), la gestió forma part de la Direcció del Park Nacional (Danube – Ipoly National Park Directorate), que té així al seu càrrec la zona central d’Hongria, la més poblada i industrialitzada. Hi ha en total 8 àrees de paisatge protegit i 32 àrees naturals protegides.

A Hongria (93.000 km² i 10 M d’habitants), a banda d’aquesta organització, hi ha altres organitzacions regionals de l’Estat que tutelen la protecció dels espais naturals fins a cobrir un total de 880.000 hectàrees.

La visita als Turons de Buda va precedir la 9a trobada del projecte Periurban Parks que es va fer a Kosice, la segona ciutat d'Eslovàquia (300.000 habitants). En aquesta visita també vàrem poder comprovar la protecció dels paisatges i ecosistemes del territori muntanyós al voltant d’aquesta ciutat, que tot i tenir unes dimensions més modestes que Barcelona i Budapest, i per tant uns impactes molt menors, té uns objectius molt ambiciosos i una gran qualitat en la protecció.